LLAR D’INFANTS EL TRACTORET

 Un dels nostres objectius principals és afavorir l'autonomia dels infants, tant en la higiene, com en l'alimentació, així com en el fet de vestir-nos i desvestir-nos. Que els infants portin roba còmoda i pràctica és essencial per ajudar-los en aquesta autonomia. Aquesta conquesta comença ja des de ben petits, així com identificant la seva roba, posant-se el pitet, fent servir els coberts per dinar... i a poc a poc van adquirint nous reptes i aconsegueixen posar-se els mitjons i les sabates, baixar-se i pujar-se els pantalons, treure's la samarreta... I avui, us volem fer partícips d'un nou repte assolit per uns quants infants;  posar-se la jaqueta !  Cada infant té la seva estratègia per aconseguir-ho, alguns posen la jaqueta a terra del revés i posen les mans per passar-la pel cap, altres, posen primer una màniga i després una altra i alguns amb l'ajuda justa ho aconsegueixen. Sigui com sigui, la satisfacció que senten els infants quan han aconseguit un repte ...

  Observem com un infant s'atura uns segons i mira atentament un petit forat que hi ha al vaixell pirata del pati. Decideix posar-hi el dit i observem com es dibuixa un petit somriure a la seva expressió. Torna a treure el dit i torna a somriure. Repeteix aquesta mateixa acció diverses vegades. Al mateix temps, un company/a l'està observant, i es decideix a tocar-li el dit quan surt pel forat. Tots dos es miren i riuen. Ho tornen a fer i aquesta vegada, no li toca el dit, sinó que li atrapa amb la mà i tots dos tornen a riure.  Amb aquests moments tan dolços i bonics, veiem com es potencien les relacions entre els companys/es fruit de la curiositat d'una descoberta. A més d'adquirir un aprenentatge en tot el procés.  

 L'exterior ens ofereix un munt de possibilitats i l'entorn del qual podem gaudir al Tractoret, és una gran sort.  Quan sortim a passejar, ho fem sense un temps determinat i moltes vegades sense un destí marcat. (El que ens regala l'espai exterior és tan ric que a vegades no ens cal anar gaire lluny). Ens deixem portar pels interessos dels infants i per les seves descobertes. Ens aturem sempre que cal, per compartir i conversar sobre aquell fenomen que ens ha fet aturar; un cargol, un aglà, una flor, una fulla que acaba de caure de l'arbre, unes gallines, etc. Ens solem emportar un cistell per omplir-lo d'aquests elements naturals que meravellen als nens/es.  Compartir aquests moments durant la descoberta, afavoreix a les relacions entre els infants, les educadores i l'entorn.  Durant la passejada ens podem trobar amb diferents reptes; pujar escales, baixar una rampa, saltar un tronc, esquivar una pedra, etc., la presència de l'adult ajuda a aquesta confianç...

Amb aquesta situació que estem vivint i amb ella les conseqüències que hem d'assumir, com és l'ús de  la   mascareta , ens ha fet conscienciar de  la  importància de  la  comunicació no verbal,  la  qual va més enllà de l'expressió de  la  boca (que ara es veu limitada per l'ús de  la   mascareta ). Quan ens comuniquem amb un infant, no només ho fem a través de l'expressió de  la  boca, sinó amb tot el nostre cos; amb els ulls, les mans, el to de veu,  la  postura, el gest, en  la  manera de tocar o agafar els nens/es... que també aporten molta riquesa a aquesta comunicació. Ara, ens hem de fixar més en els petits detalls que ens transmet el nostre cos. Abans, per exemple, potser no ens fixàvem tant amb  la  mirada i ara, a través de  la  mirada hem après a saber si aquella persona riu, està trista o enfadada i potser estàvem obviant un part molt important del nostre cos i ...

                                                                                                         “Són les relacions amb els altres el que dóna sentit a la vida”                                                                                      Von Humboldt A mesura que els infants es van sentint còmodes i segurs a la llar d'infants, van teixint una sèrie de relacions que els permet iniciar l'aprenentatge de ...

La incorporació d’un nen/a a la llar d’infants permet enriquir i ampliar les seves experiències, li permet establir relacions amb altres infants, espais i adults, però també suposa haver de fer front a noves vivències. S’han de familiaritzar amb un nou entorn, amb uns nens/es i uns adults desconeguts fins a aquell moment i inclús per alguns infants, pot ser que sigui el primer moment de separació afectiva i temporal amb els seus pares. Així doncs, aquest procés de vinculació, requereix un temps on es remouen molts sentiments i emocions. Cada infant és únic i ho viurà diferent, en un principi, pot ser que un nen/a es mostri insegur, amb plors, inactivitat... un altre infant es pot mostrar en un primer moment tranquil, amb curiositat per explorar les novetats del seu entorn, pot acceptar el contacte amb l’adult nou i pot ser que li apareguin expressions de neguit, passats uns dies d’estar a la llar. Aquestes emocions, és bo que els nens/es les puguin expressar i que sàpiguen que l’educad...

BON ESTIU!! 

Escarabat bum-bum  posa-hi oli, posa-hi oli,  escarabat bum-bum posa-hi oli en el llum... Escarabat, escarabat, endevina qui t'ha picat? Jocs de falda i moixaines viscuts amb plaer, mitjançant el cos de l'adult, que apareixen de manera espontània al pati del Tractoret. 

Amb el bon temps, iniciem la rutina de posar crema solar. Quan els nens/es es lleven de la migdiada, amb calma i tranquil·litat, els oferim el seu pot de crema. Són ells mateixos, els que es posen una mica de crema a les mans, per després, passar-se-la per les cames, els braços, les mans... en els més petitons, som les educadores les que els ajudem a posar-se unes gotes de crema a les mans o bé a les diferents parts del cos, però són ells/es els que se l'escampen.  Des que els nens/es agafen el pot de crema solar, fins que el tanquen i li donen a l'educadora, hi ha un munt d'aprenentatges. Comencen per obrir el pot, afavorint la seva motricitat fina, després, s'han de posar unes gotes a les mans, així que han de controlar la força que fan en apretar el pot, perquè ha de baixar la quantitat de crema justa, ni molta, ni poca. Una vegada la tenen a les mans, l'han de posar a una part del cos i escampar. I repeteixen la mateixa acció per les cames, als braços, al...

Tots els nens i nenes en algun moment del seu dia inverteixen temps del seu joc construint. Alguns d'ells ho fan en horitzontal, posant els materials un al costat de l'altre. Altres ho fan en vertical, apilant els materials un a sobre l'altre. I alguns nens/es a més, afegeixen personatges, animals... dins les seves construccions.  Normalment, quan observen el resultat de la seva construcció, mostren felicitat i satisfacció. Ara bé, mentre estan elaborant aquella construcció, sense adonar-se'n, estan potenciant moltes habilitats, així com matemàtiques (coneixen les característiques dels materials; les dimensions, l'equilibri, el pes, la mida, la forma...), motrius (coordinació ull-mà), espacials (l'orientació en l'espai), de llenguatge (verbalitzen el que estan fent, ho comparteixen...), emocionals (han de gestionar la paciència, la possible frustració en veure que la torre cau...) i tot això i més, amb només una construcció. Al Tractoret, donem mol...

Quan un infant experimenta amb la sorra del pati, en algun moment del seu joc, es pot observar com busca un recipient i, amb dedicació i diferents eines, omple i buida aquell contenidor. Segur que si té a la vora un altre recipient, també traspassa sorra d'un lloc a un altre, adonant-se que a mesura que la va movent, un recipient es va omplint i l'altre es va buidant.  Amb aquestes accions el nen/a mostra molta concentració i experimenta nocions que tenen a veure amb l'espai i el temps.  Ara bé, després d'un dia de pluja i quan la sorra està mullada, descobreix que té unes altres propietats i que aquesta no actua igual amb els recipients que utilitza; ara pot fer castells amb l'ajuda de motlles, la sorra que posa a la cullera no cau pels costats, observa que en els recipients que ha utilitzat queden restes de sorra molla, etc. I, moltes vegades, no necessita recipients, sinó que són les seves pròpies mans les que es converteixen en la principal eina d...

Un infant concentrat al jardí de la llar, amb una pala i una galleda, troba un cargol. Sense pensar-s'ho dues vegades, deixa el que té a les mans i agafa el cargol. L'observa durant uns segons, el gira per mirar-lo de tots costats. Toca la seva closca mentre l'observa. El deixa a terra sense apartar la vista i, al cap d'uns segons, el torna a agafar. La seva expressió canvia per moments, però l'admiració per aquell cargol, hi és des que l'ha vist.  Veure les coses amb ulls nous permet que ens quedem meravellats davant la seva existència, desitjant conèixer-les per primer cop o una altra vegada. Els nens/es petits/es s’admiren perquè no donen el món per suposat, sinó que el veuen com si fos un regal (Ecuyer, 2012). Des de la llar, donem el temps i l’espai necessari perquè els infants es fascinin per les petites coses i els detalls que formen part de la quotidianitat, deixant que s’aturi el món i acompanyant-los en aquesta admiració.   

Us anunciem que des del 13 de maig fins al 22 de maig estarà oberta la preinscripció telemàtica del curs 2020-2021 de la llar d’infants El Tractoret. Per realitzar-la, cal que entreu a l’enllaç que trobareu a continuació, us el descarregueu, ompliu les dades i ens feu entrega de la sol·licitud a través del mateix correu de la llar entre el 13 i el 22 de maig. Si teniu qualsevol dubte, us podeu posar en contacte amb nosaltres enviant un correu electròni c a llardinfantseltractoret@gmail.com Enllaç per sol·licitar el full de preinscripció: SOL·LICITUD PREINSCRIPCIÓ CURS 2020-2021

Durant aquests dies de confinament els infants necessiten moviment, molt de moviment, però també és important deixar espai per la calma i la tranquil·litat. Moments per respirar i connectar amb nosaltres mateixos. És per això, que avui hem proposat als petits/es del Tractoret, una sessió de ioga  per fer amb les educadores i les famílies, tots junts!! 

El Tractoret – Sant Esteve de Guialbes “El Tractoret” és una llar d’infants situada al municipi de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls), on acollim infants des dels 4 mesos fins als 3 anys. Interpretem i recreem la realitat a través dels espais, propostes i materials que oferim als infants perquè a través del joc i les diferents activitats, puguin expressar-se amb els diferents llenguatges que tenen i siguin els nens/es que confiem que són; competents,  amb unes capacitats innates i infinites, amb una curiositat que mai s’acaba, una creativitat infinita, protagonistes del seu aprenentatge, atrevits en tot el que se'ls presenti, especials, amb una història de vida i únics . Per fer-ho possible, aprofitem la riquesa dels grups de diferents edats, les grans possibilitats del nostre entorn més proper i els acompanyem en el seu procés de desenvolupament des del respecte, la sensibilitat, l’escolta i l’acompanyament.  Us convidem a conèixer la nostra llar a travé...

Comencem la setmana... jugant al famós veig, veig!!

“ Va, ràpid, que no tenim temps”. “De pressa que anem tard”. “Vinga, espavila”. “Ja t’ajudo jo que així anem més ràpid”... Quantes vegades deixem anar aquests comentaris als nostres fills/es durant el nostre dia a dia? Quantes vegades se’ns tira el temps a sobre i no deixem el temps que els nens/es necessiten? Quantes vegades els fem les coses nosaltres perquè així anem més de pressa, encara que ells/es ho vulguin fer sols/es? Parem uns minuts i pensem-hi. Bé, segur que la resposta és compartida per tots/es: moltes vegades, de fet, moltes vegades al dia. Les educadores que estem escrivint aquest text, també ho fem, perquè com a societat estem marcats pel temps, ens condiciona molt. “A les 12h hem d’anar a dinar, a les 13h hem de ser al dormitori, a les 14.45h els hem de despertar... perquè si no anirem tard”. Nosaltres també ho hem dit moltes vegades. Però... i ara? Ara que estem confinats, cal? Bé, de fet, la pregunta hauria de ser únicament, cal? Nosaltres, ja fa un temp...

A la llar del Tractoret donem molta importància a l'hàbit de menjar fruita. Cada matí mengem fruita ecològica i l’esmorzar s’ha convertit en un moment de trobada, on els infants seuen en rotllana i l’educadora pela i talla les diferents fruites, mentre establim converses entre tots/es sobre aquest aliment. Podem dir que hem convertit l’esmorzar, en un moment d’aprenentatge més.   I com que no volem perdre aquest hàbit... aquí va un vídeo de l’hora de la fruita !! ÉS L'HORA DE LA FRUITA!!

"Fa poc ha arribat a la meva ciutat un virus nou al qual li agrada molt viatjar. Ha estat a la Xina, Itàlia, França i altres països. Per sort, aquest virus sempre fa viatges curts, així que tots/es esperem que se'n vagi ben aviat". Els meus pares cada nit m'expliquen aquest trosset del conte de  La Rosa contra el virus  i afegeixen que mentre el virus estigui a la meva ciutat, jo m'he de quedar a casa i no puc anar al Tractoret perquè a allà també hi pot anar de visita... però la veritat és que no estic trista perquè les educadores de la llar, envien correus als nostres pares amb idees d'activitats i materials que podem fer a casa. Jo, els faig amb molta il·lusió amb la meva mare, el meu pare i la meva germana. A més, les educadores intenten que tinguem un trosset del Tractoret a casa nostra i ens envien vídeos d'elles amb diferents propostes... mireu, algun dia podem endevinar endevinalles amb elles...  Altres dies fem una sessió de música: ...

La llum i la foscor...  Aquest mes de març envoltarà als nens/es la màgia, el misteri i la sorpresa. Amb una temàtica poc plantejada a l'etapa de 0 a 3 anys però que forma part del quotidià dels tots nosaltres i que ofereix un munt de possibilitats, els infants del Tractoret, descobriran i viuran noves sensacions i emocions. Per aquesta raó, convidem als infants a l'aula de llum per manipular i experimentar amb diferents materials, que amb l'absència de la llum pateixen certes transformacions.  Juguem amb llanternes per descobrir els punts de llum que produeixen a la paret i a terra:    Experimentem, provem i comprovem com es transforma la llum a través d'un colador, un plat, un embut... Descobrim els objectes a través de la seva ombra...           

Fruit d’una reflexió molt pensada per part de l’equip educatiu, aquest any, hem engegat un nou projecte a la llar. Aquest, consisteix a agrupar nens/es d’1 a 3 anys en una mateixa classe, eliminant el P1 i P2 que teníem els altres anys, mantenint el P0 com a grup. Per tant, aquest any, la llar consta de 3 aules, una d’elles on agrupem els infants de P0 i les dues altres aules on comparteixen espai els infants d’1 a 2 anys i de 2 a 3 anys. Aquesta idea va sorgir l’any passat en veure que durant les estones en què ens trobàvem P1 i P2 es respirava molta més calma i tranquil·litat a la llar. A més, vam detectar que el nombre de conflictes disminuïa i que es produïen unes interaccions i un joc molt bonic. Arran d’aquesta observació i fruit de la reflexió, vam decidir engegar aquest nou projecte i és que si ho pensem bé, ajuntàvem els infants per edats perquè ens pensàvem que tenien característiques, necessitats i interessos semblants. Però realment cada nen/a és individual ...