Entradas

La conquesta de l'autonomia

 Un dels nostres objectius principals és afavorir l'autonomia dels infants, tant en la higiene, com en l'alimentació, així com en el fet de vestir-nos i desvestir-nos. Que els infants portin roba còmoda i pràctica és essencial per ajudar-los en aquesta autonomia. Aquesta conquesta comença ja des de ben petits, així com identificant la seva roba, posant-se el pitet, fent servir els coberts per dinar... i a poc a poc van adquirint nous reptes i aconsegueixen posar-se els mitjons i les sabates, baixar-se i pujar-se els pantalons, treure's la samarreta... I avui, us volem fer partícips d'un nou repte assolit per uns quants infants;  posar-se la jaqueta !  Cada infant té la seva estratègia per aconseguir-ho, alguns posen la jaqueta a terra del revés i posen les mans per passar-la pel cap, altres, posen primer una màniga i després una altra i alguns amb l'ajuda justa ho aconsegueixen. Sigui com sigui, la satisfacció que senten els infants quan han aconseguit un repte que

Un petit forat

Imagen
  Observem com un infant s'atura uns segons i mira atentament un petit forat que hi ha al vaixell pirata del pati. Decideix posar-hi el dit i observem com es dibuixa un petit somriure a la seva expressió. Torna a treure el dit i torna a somriure. Repeteix aquesta mateixa acció diverses vegades. Al mateix temps, un company/a l'està observant, i es decideix a tocar-li el dit quan surt pel forat. Tots dos es miren i riuen. Ho tornen a fer i aquesta vegada, no li toca el dit, sinó que li atrapa amb la mà i tots dos tornen a riure.  Amb aquests moments tan dolços i bonics, veiem com es potencien les relacions entre els companys/es fruit de la curiositat d'una descoberta. A més d'adquirir un aprenentatge en tot el procés.  

Les passejades

Imagen
 L'exterior ens ofereix un munt de possibilitats i l'entorn del qual podem gaudir al Tractoret, és una gran sort.  Quan sortim a passejar, ho fem sense un temps determinat i moltes vegades sense un destí marcat. (El que ens regala l'espai exterior és tan ric que a vegades no ens cal anar gaire lluny). Ens deixem portar pels interessos dels infants i per les seves descobertes. Ens aturem sempre que cal, per compartir i conversar sobre aquell fenomen que ens ha fet aturar; un cargol, un aglà, una flor, una fulla que acaba de caure de l'arbre, unes gallines, etc. Ens solem emportar un cistell per omplir-lo d'aquests elements naturals que meravellen als nens/es.  Compartir aquests moments durant la descoberta, afavoreix a les relacions entre els infants, les educadores i l'entorn.  Durant la passejada ens podem trobar amb diferents reptes; pujar escales, baixar una rampa, saltar un tronc, esquivar una pedra, etc., la presència de l'adult ajuda a aquesta confianç

La mascareta i la comunicació

Amb aquesta situació que estem vivint i amb ella les conseqüències que hem d'assumir, com és l'ús de  la   mascareta , ens ha fet conscienciar de  la  importància de  la  comunicació no verbal,  la  qual va més enllà de l'expressió de  la  boca (que ara es veu limitada per l'ús de  la   mascareta ). Quan ens comuniquem amb un infant, no només ho fem a través de l'expressió de  la  boca, sinó amb tot el nostre cos; amb els ulls, les mans, el to de veu,  la  postura, el gest, en  la  manera de tocar o agafar els nens/es... que també aporten molta riquesa a aquesta comunicació. Ara, ens hem de fixar més en els petits detalls que ens transmet el nostre cos. Abans, per exemple, potser no ens fixàvem tant amb  la  mirada i ara, a través de  la  mirada hem après a saber si aquella persona riu, està trista o enfadada i potser estàvem obviant un part molt important del nostre cos i que ens pot aportar molta informació. Si intentem buscar  la  part positiva, veiem com hi ha h

Teixint vincles...

Imagen
                                                                                                         “Són les relacions amb els altres el que dóna sentit a la vida”                                                                                      Von Humboldt A mesura que els infants es van sentint còmodes i segurs a la llar d'infants, van teixint una sèrie de relacions que els permet iniciar l'aprenentatge de les habilitats socials.  Comencen les relacions amb l'adult, el qual els dóna seguretat i confiança per poder explorar. Relacions amb els companys/es, manifestant les primeres conductes socials com una mirada, un somriure, una carícia... I a poc a poc va sorgint el joc paral·lel, l'un al costat de l'altre, observant, imitant, aprenent a compartir... fins a arribar al joc simbòlic, on junts, imiten accions de la vida quotidiana. I en aquestes relacions s'observa moments de complicitat, d'afecte, d'ajuda, d'acceptació, de paciència... i ai

El procés d'adaptació

Imagen
La incorporació d’un nen/a a la llar d’infants permet enriquir i ampliar les seves experiències, li permet establir relacions amb altres infants, espais i adults, però també suposa haver de fer front a noves vivències. S’han de familiaritzar amb un nou entorn, amb uns nens/es i uns adults desconeguts fins a aquell moment i inclús per alguns infants, pot ser que sigui el primer moment de separació afectiva i temporal amb els seus pares. Així doncs, aquest procés de vinculació, requereix un temps on es remouen molts sentiments i emocions. Cada infant és únic i ho viurà diferent, en un principi, pot ser que un nen/a es mostri insegur, amb plors, inactivitat... un altre infant es pot mostrar en un primer moment tranquil, amb curiositat per explorar les novetats del seu entorn, pot acceptar el contacte amb l’adult nou i pot ser que li apareguin expressions de neguit, passats uns dies d’estar a la llar. Aquestes emocions, és bo que els nens/es les puguin expressar i que sàpiguen que l’educad
Imagen
BON ESTIU!!