L’ADMIRACIÓ PER LES PETITES COSES

Un infant concentrat al jardí de la llar, amb una pala i una galleda, troba un cargol. Sense pensar-s'ho dues vegades, deixa el que té a les mans i agafa el cargol. L'observa durant uns segons, el gira per mirar-lo de tots costats. Toca la seva closca mentre l'observa. El deixa a terra sense apartar la vista i, al cap d'uns segons, el torna a agafar. La seva expressió canvia per moments, però l'admiració per aquell cargol, hi és des que l'ha vist. 

Veure les coses amb ulls nous permet que ens quedem meravellats davant la seva existència, desitjant conèixer-les per primer cop o una altra vegada. Els nens/es petits/es s’admiren perquè no donen el món per suposat, sinó que el veuen com si fos un regal (Ecuyer, 2012).

Des de la llar, donem el temps i l’espai necessari perquè els infants es fascinin per les petites coses i els detalls que formen part de la quotidianitat, deixant que s’aturi el món i acompanyant-los en aquesta admiració.