La mascareta i la comunicació

Amb aquesta situació que estem vivint i amb ella les conseqüències que hem d'assumir, com és l'ús de la mascareta, ens ha fet conscienciar de la importància de la comunicació no verbal, la qual va més enllà de l'expressió de la boca (que ara es veu limitada per l'ús de la mascareta).

Quan ens comuniquem amb un infant, no només ho fem a través de l'expressió de la boca, sinó amb tot el nostre cos; amb els ulls, les mans, el to de veu, la postura, el gest, en la manera de tocar o agafar els nens/es... que també aporten molta riquesa a aquesta comunicació.

Ara, ens hem de fixar més en els petits detalls que ens transmet el nostre cos. Abans, per exemple, potser no ens fixàvem tant amb la mirada i ara, a través de la mirada hem après a saber si aquella persona riu, està trista o enfadada i potser estàvem obviant un part molt important del nostre cos i que ens pot aportar molta informació.

Si intentem buscar la part positiva, veiem com hi ha hagut un aprenentatge. I és que la mascareta només ens priva d'una petita part d'informació, comparada amb la que ens pot donar tot el nostre cos. Així doncs, amb aquesta privatització, ens hem conscienciat que la comunicació no verbal va més enllà de l'expressió de la boca i l'ús de la mascareta, ens obliga a esforçar-nos per entendre cada vegada més i millor la comunicació humana.

Els infants tenen una gran capacitat d'adaptació i una vegada més ens ho han demostrat. Han après a veure'ns amb mascareta i sabem que estan prenent més consciència d'aquests petits detalls que aporten una informació igual de valuosa que la boca.