El procés d'adaptació

La incorporació d’un nen/a a la llar d’infants permet enriquir i ampliar les seves experiències, li permet establir relacions amb altres infants, espais i adults, però també suposa haver de fer front a noves vivències. S’han de familiaritzar amb un nou entorn, amb uns nens/es i uns adults desconeguts fins a aquell moment i inclús per alguns infants, pot ser que sigui el primer moment de separació afectiva i temporal amb els seus pares.

Així doncs, aquest procés de vinculació, requereix un temps on es remouen molts sentiments i emocions. Cada infant és únic i ho viurà diferent, en un principi, pot ser que un nen/a es mostri insegur, amb plors, inactivitat... un altre infant es pot mostrar en un primer moment tranquil, amb curiositat per explorar les novetats del seu entorn, pot acceptar el contacte amb l’adult nou i pot ser que li apareguin expressions de neguit, passats uns dies d’estar a la llar.

Aquestes emocions, és bo que els nens/es les puguin expressar i que sàpiguen que l’educadora serà allà per acompanyar-lo, escoltar-lo, abraçar-lo, per posar paraules a les seves emocions, per cobrir les seves necessitats...

Però no només els infants experimentaran emocions, sinó també la seva família, la qual ha d’acceptar la separació amb el seu fill/a i això també suposa sentiments i emocions diverses, així com dubtes i interrogants: “Com ho viurà el meu fill/a?”, S’adaptarà?”, “Agafarà confiança a l’educadora, a l’espai i als companys/es?”, “Com ho viuré jo com a pare o mare?”... Totes aquestes preguntes que sorgeixen són normals perquè s’està vivint una situació nova per tots/es.

Cada nen/a necessita el seu temps i des del Tractoret intentem escoltar i respectar cada infant per acompanyar-lo i donar-li l’espai i el temps que necessita.