LLAR D’INFANTS EL TRACTORET

Tots els nens i nenes en algun moment del seu dia inverteixen temps del seu joc construint. Alguns d'ells ho fan en horitzontal, posant els materials un al costat de l'altre. Altres ho fan en vertical, apilant els materials un a sobre l'altre. I alguns nens/es a més, afegeixen personatges, animals... dins les seves construccions.  Normalment, quan observen el resultat de la seva construcció, mostren felicitat i satisfacció. Ara bé, mentre estan elaborant aquella construcció, sense adonar-se'n, estan potenciant moltes habilitats, així com matemàtiques (coneixen les característiques dels materials; les dimensions, l'equilibri, el pes, la mida, la forma...), motrius (coordinació ull-mà), espacials (l'orientació en l'espai), de llenguatge (verbalitzen el que estan fent, ho comparteixen...), emocionals (han de gestionar la paciència, la possible frustració en veure que la torre cau...) i tot això i més, amb només una construcció. Al Tractoret, donem mol...

Quan un infant experimenta amb la sorra del pati, en algun moment del seu joc, es pot observar com busca un recipient i, amb dedicació i diferents eines, omple i buida aquell contenidor. Segur que si té a la vora un altre recipient, també traspassa sorra d'un lloc a un altre, adonant-se que a mesura que la va movent, un recipient es va omplint i l'altre es va buidant.  Amb aquestes accions el nen/a mostra molta concentració i experimenta nocions que tenen a veure amb l'espai i el temps.  Ara bé, després d'un dia de pluja i quan la sorra està mullada, descobreix que té unes altres propietats i que aquesta no actua igual amb els recipients que utilitza; ara pot fer castells amb l'ajuda de motlles, la sorra que posa a la cullera no cau pels costats, observa que en els recipients que ha utilitzat queden restes de sorra molla, etc. I, moltes vegades, no necessita recipients, sinó que són les seves pròpies mans les que es converteixen en la principal eina d...

Un infant concentrat al jardí de la llar, amb una pala i una galleda, troba un cargol. Sense pensar-s'ho dues vegades, deixa el que té a les mans i agafa el cargol. L'observa durant uns segons, el gira per mirar-lo de tots costats. Toca la seva closca mentre l'observa. El deixa a terra sense apartar la vista i, al cap d'uns segons, el torna a agafar. La seva expressió canvia per moments, però l'admiració per aquell cargol, hi és des que l'ha vist.  Veure les coses amb ulls nous permet que ens quedem meravellats davant la seva existència, desitjant conèixer-les per primer cop o una altra vegada. Els nens/es petits/es s’admiren perquè no donen el món per suposat, sinó que el veuen com si fos un regal (Ecuyer, 2012). Des de la llar, donem el temps i l’espai necessari perquè els infants es fascinin per les petites coses i els detalls que formen part de la quotidianitat, deixant que s’aturi el món i acompanyant-los en aquesta admiració.