Troballes significatives

Sortim d'excursió per observar la gelada dels camps que ens ha deixat la nit freda i de camí, ens trobem amb un bassal ben glaçat. Evidentment ens hem de parar per observar-lo i clarament, tocar-lo. Què passa? Està fred. Està dur. No se'ns enfonsa el dit... per què? Comencen a aparèixer preguntes mentre experimentem amb aquell bassal glaçat. Hi posem lentament un peu, pendents del que passarà en tot moment. No passa res, la sabata no s'ha mullat. Entre tots, decidim tirar-hi una pedra. "Ohhhh" observem com la pedra fa un salt i va a parar a l'altre costat del bassal. Així doncs, decidim picar el bassal amb un tronc i se sent "crec", "crec", entre els crits d'emoció dels infants perquè el gel s'ha trencat. Mentre piquem, ens adonem que fem esquitxos i així ho comuniquem a l'adult; "t'esquitxaràs Marta". Tornem a posar el dit al bassal i ara notem com aquest s'enfonsa i es mulla. "Està fred" diem en veu alta. De cop sentim; "mira" quan unes mans petites agafen una placa de gel i l'enlaire per observar-la. "Uaaaau jo també vull". Observem com molts infants busquen plaques de gel per agafar amb les mans. "Crec" es torna a sentir... ha caigut la placa de gel a terra i el mateix infant que li ha caigut, la decideix trepitjar i ell i els infants del seu costat observen atentament com la placa de gel es va trencant en trossos més petits. Aquesta mateixa acció la repeteixen els nens/es que ho han observat per experimentar-ho en primera persona.  

Després d'aquesta aventura i aquest gran aprenentatge que ens ha aportat la natura, reprenem el camí per veure els camps gelats. 













Comentarios

Entradas populares de este blog

Més pati.