Les passejades
Quan sortim a passejar, ho fem sense un temps determinat i moltes vegades sense un destí marcat. (El que ens regala l'espai exterior és tan ric que a vegades no ens cal anar gaire lluny). Ens deixem portar pels interessos dels infants i per les seves descobertes. Ens aturem sempre que cal, per compartir i conversar sobre aquell fenomen que ens ha fet aturar; un cargol, un aglà, una flor, una fulla que acaba de caure de l'arbre, unes gallines, etc. Ens solem emportar un cistell per omplir-lo d'aquests elements naturals que meravellen als nens/es.
Compartir aquests moments durant la descoberta, afavoreix a les relacions entre els infants, les educadores i l'entorn.
Durant la passejada ens podem trobar amb diferents reptes; pujar escales, baixar una rampa, saltar un tronc, esquivar una pedra, etc., la presència de l'adult ajuda a aquesta confiança en un mateix i s'aconsegueixen assolir tots els reptes amb més o menys ajuda personal o bé emocional.
En aquestes passejades es confia en l'infant i en què segueixi les normes establertes prèviament.
Aquestes passejades i tots aquests tresors que troben a l'entorn......restaran sempre en el seu record i dintre els seus cors.....Quina sort que tenen aquests petits i petites!!
ResponderEliminar