LLAR D’INFANTS EL TRACTORET

  Observem com un infant s'atura uns segons i mira atentament un petit forat que hi ha al vaixell pirata del pati. Decideix posar-hi el dit i observem com es dibuixa un petit somriure a la seva expressió. Torna a treure el dit i torna a somriure. Repeteix aquesta mateixa acció diverses vegades. Al mateix temps, un company/a l'està observant, i es decideix a tocar-li el dit quan surt pel forat. Tots dos es miren i riuen. Ho tornen a fer i aquesta vegada, no li toca el dit, sinó que li atrapa amb la mà i tots dos tornen a riure.  Amb aquests moments tan dolços i bonics, veiem com es potencien les relacions entre els companys/es fruit de la curiositat d'una descoberta. A més d'adquirir un aprenentatge en tot el procés.  

 L'exterior ens ofereix un munt de possibilitats i l'entorn del qual podem gaudir al Tractoret, és una gran sort.  Quan sortim a passejar, ho fem sense un temps determinat i moltes vegades sense un destí marcat. (El que ens regala l'espai exterior és tan ric que a vegades no ens cal anar gaire lluny). Ens deixem portar pels interessos dels infants i per les seves descobertes. Ens aturem sempre que cal, per compartir i conversar sobre aquell fenomen que ens ha fet aturar; un cargol, un aglà, una flor, una fulla que acaba de caure de l'arbre, unes gallines, etc. Ens solem emportar un cistell per omplir-lo d'aquests elements naturals que meravellen als nens/es.  Compartir aquests moments durant la descoberta, afavoreix a les relacions entre els infants, les educadores i l'entorn.  Durant la passejada ens podem trobar amb diferents reptes; pujar escales, baixar una rampa, saltar un tronc, esquivar una pedra, etc., la presència de l'adult ajuda a aquesta confianç

Amb aquesta situació que estem vivint i amb ella les conseqüències que hem d'assumir, com és l'ús de  la   mascareta , ens ha fet conscienciar de  la  importància de  la  comunicació no verbal,  la  qual va més enllà de l'expressió de  la  boca (que ara es veu limitada per l'ús de  la   mascareta ). Quan ens comuniquem amb un infant, no només ho fem a través de l'expressió de  la  boca, sinó amb tot el nostre cos; amb els ulls, les mans, el to de veu,  la  postura, el gest, en  la  manera de tocar o agafar els nens/es... que també aporten molta riquesa a aquesta comunicació. Ara, ens hem de fixar més en els petits detalls que ens transmet el nostre cos. Abans, per exemple, potser no ens fixàvem tant amb  la  mirada i ara, a través de  la  mirada hem après a saber si aquella persona riu, està trista o enfadada i potser estàvem obviant un part molt important del nostre cos i que ens pot aportar molta informació. Si intentem buscar  la  part positiva, veiem com hi ha h